Innocent és la nit
                  
                  
                  
                  
                 Densa quietud transpiren els canals 
                 quan llepen escares d'aquest riu.
                 
                 Impiadós ritual enmig de la boira
                 gepa la lluna
                 ofegada en salze i jonc.
                 
                 Només la meua veu traspunta prepotent
                 per a reclamar els teus ulls.
                 
                 Eleva la seua humitat per les fustes
                 fins a enfangar l'aire
                 davant del rubor taronja de l'estiu.
                 
                 
                
                 On es detindrà la marxa sorda
                  que em porta al naufragi?
                
                
                 Hi ha un olor tan conegut
                 en aquesta nit neta
                 
                
                 
                  
                   
                                     i sense estrelles.
                   
                  
                 
                
                 
               
              BUSCAR-SE